A una escola com la nostra el mestres
ensenyem moltes coses: Matemàtiques, Català, Castella, Anglès, Musica; i també
... VALORS.
Intentem inculcar als alumnes uns valors
que guiïn els alumnes quan es facin més grans, com per exemple: Respecte, No
violència, Solidaritat, Igualtat de gènere...
Però a vegades dubtem si tots aquests
valors que volem transmetre arrelen dins el comportament dels nostres nins. Ens
preguntem, si allò que els ensenyem s’aprèn o s’oblida.
Fa uns dies un terrible terratrèmol va
devastar un petit país anomenat Nepal, les imatges que hem pogut veure són
desoladores.
Davant d’aquest nou desastre humanitari A
la nostra escola de Son Ferrer vàrem decidir fer un berenar solidari, i vàrem
pensar que el faríem els mestres. Ens vàrem posar d’acord per cuinar coques i
entrepans per vendre el dijous al pati i recaptar diners per enviar a Nepal.
Dit i fet... la maquinària es posà en marxa i es comencen a penjar cartells, es
fa una circular, s’avisa als nins que portin diners per comprar el berenar del
dijous i a esperar els resultats.
I quan arriba el dijous la resposta és
magnifica com sempre, abans de les 9 comencen a arribar els mestres carregats
de coques, entrepans, pizzes, pastissos... tothom porta alguna cosa i a les nou
del matí les taules de la sala de mestres estan plenes de menjar.
A la hora del patí els nins compren el
menjar preparat pels mestres, tots corren per poder comprar el que més els hi
agrada, i quan acaba la hora del patí ja tenim un bon calaix, més de 300 euros que
podrem enviar al Nepal. La feina està feta i tots estem satisfets.
I després a les dues quan tothom corre per anar a ca seva, entra al despatx de la Direcció una alumna, no és molt gran, set
anys, però té un gran somriure a la cara. Porta una petita capsa de metall amb
algunes monedes, que són els seus estalvis. I els entrega per que ho enviïn al
Nepal perquè pensa que allà faran més falta que aquí.
I és en aquest moment que te n’adones que
el món no està perdut, que encara pots creure en la Humanitat i que quan sembres
i regues al final floreixen les flors.
I després quan tots els mestres agafem el cotxe
per anar a casa, i hi anem amb la satisfaccio de la feina ben feta perquè com diu
Eduardo Galeano “molta gent petita, fent coses petites, pot canviar el món”
